INDICACIONS GENERAL SOBRE LA PROVA D'HISTÒRIA
1. No atendre a la norma de que, quan a la pregunta 1.a. es demana Descriviu (o Identifiqueu) el tipus de font i digueu de què tracta NOMÉS S’HA DE CLASSIFICAR LA FONT ENTRE TIPUS PRIMÀRIA O SECUNDÀRIA SI ES TRACTA D’UN TEXT.
En la resta de casos (fotografies, quadres, gràfiques, etc. ) NO s’ha de classificar la font entre primària o secundària. Sí que cal dir el tipus d'escrit, gràfic, mapa... que sigui.
2. Convertir la pregunta 1b (Digueu quin és el context històric de la font) en una detallada explicació del context històric. Es tracta simplement d’assenyalar el període (Restauració, Segona República, etc), acompanyat de la cronologia general d’aquest període i una menció a la temàtica a la qual va referida la font (per exemple: Cal que l’alumnat situï la font durant la primera etapa de la Restauració (1875-1898) durant la qual, a Catalunya, prengué embranzida el catalanisme). L’enquadrament pot ser un poc més extens (unes poques línies) que el citat com exemple, PERÒ DE CAP MANERA S’HA DE CONVERTIR EN UNA EXPLICACIÓ AMPLIA DE L’ÈPOCA.
3. Confondre la pregunta 1c -on es pregunta una descripció o anàlisi estrictament d’allò que apareix en la font- en una explicació de tot allò referit al tema general (dels 6 existents) al qual pertany la font. Aquest error porta de vegades a l’alumnat, quan arriba a la pregunta 2, aquesta sí de tema, a no respondre-la amb l’amplitud i l’extensió que caldria per pensar que ja ho ha fet a la 1c; i perd, per tant, part de la puntuació de la pregunta 2. ç
2. Convertir la pregunta 1b (Digueu quin és el context històric de la font) en una detallada explicació del context històric. Es tracta simplement d’assenyalar el període (Restauració, Segona República, etc), acompanyat de la cronologia general d’aquest període i una menció a la temàtica a la qual va referida la font (per exemple: Cal que l’alumnat situï la font durant la primera etapa de la Restauració (1875-1898) durant la qual, a Catalunya, prengué embranzida el catalanisme). L’enquadrament pot ser un poc més extens (unes poques línies) que el citat com exemple, PERÒ DE CAP MANERA S’HA DE CONVERTIR EN UNA EXPLICACIÓ AMPLIA DE L’ÈPOCA.
3. Confondre la pregunta 1c -on es pregunta una descripció o anàlisi estrictament d’allò que apareix en la font- en una explicació de tot allò referit al tema general (dels 6 existents) al qual pertany la font. Aquest error porta de vegades a l’alumnat, quan arriba a la pregunta 2, aquesta sí de tema, a no respondre-la amb l’amplitud i l’extensió que caldria per pensar que ja ho ha fet a la 1c; i perd, per tant, part de la puntuació de la pregunta 2. ç
A la pregunta 1c S’HA DE RESPONDRE NOMÉS ALLÒ QUE ES PREGUNTA ESPECÍFICAMENT.
Per una altra banda, aquesta resposta no ha de limitar-se a repetir
mecànicament allò que diu la font, el seu contingut literal, sinó
centrar-se en fer un redactat propi.
------***********------
------***********------
COMENTARI
D’UN TEXT HISTÒRIC
Abans
de res cal que facis una lectura detinguda del text, subratllant-hi
les expressions, les dades i els conceptes que permetin localitzar i
comprendre el text.
CLASSIFICACIÓ
DEL TEXT
a)
Naturalesa
del text: font primària o secundària.
b)
Tipologia del text:
1.-
Text jurídic:
quan té caràcter legal. Són
lleis, decrets de tot tipus, constitucions, tractats nacionals i
internacionals, estatuts,
testaments, sentències judicials, normes, disposicions...
2.-
Text literari:
és poesia, teatre, novel·les
que interrelacionen personatges reals i de ficció, memòries,
articles de premsa, d’opinió,
experiències personals, diaris, relats de viatges, assajos, cartes
autobiogràfiques, biografies...
3.-
Text historiogràfic:
són obres escrites sobre un
determinat moment històric, llibres de text, manuals
especialitzats, enciclopèdies
d’història, cròniques, annals, reculls... Amb una finalitat
investigadora i d’estudi o anàlisi del passat.
4.-
Text polític:
relacionats amb els governs, les
formacions polítiques i institucionals de la societat. Són
declaracions polítiques,
manifestos, discursos, propaganda i pamflets polítics, programes de
partits, octavetes...
5.-
Text socioeconòmic:
són textos que incideixen en la
situació social i econòmica. Per exemple,
informes i estudis econòmics,
informes de vaga, informes de la patronal, informes dels sindicats,
estudis i censos de població (demografia), discursos desproveïts de
caràcter legal, actes de comerç, activitats productives,
intercanvis comercial i econòmics.
6.-
Text personal:
són documents estrictament
privats que en moment de ser escrits no van tenir
transcendència o difusió
pública; i que anys després són una font d’estudi per als
historiadors. Per exemple, correspondència privada, notes
personals...
7.-
Text circumstancial-informatiu:
recullen successos de la vida
diària com per exemple un comunicat
de guerra.
c)
Tema:
de què tracta? quina n'és la idea principal.
2.
Anàlisi
Explicació
global del text. Destaca els conceptes i les idees fonamentals.
3.
Interpretació
Contextualització
del text en una determinada circumstància històrica.
Situar
un text en un marc històric precís: cal tenir coneixement de
l'època i els esdeveniments als quals es refereix el text.
4.
Conclusions
Valoració,
balanç o reflexió global sobre la importància o interès del text
dins del moment històric a què pertany.
COMENTARI
DE GRÀFICS, TAULES...
1.
Presentació.
a)
De què tracta el gràfic.
b)
Tipus de gràfic:corbes d’evolució
(d’una o de més d’una línia), els diagrames de barres, els
diagrames sectorials i els triangulars.
c)
Què representa cada eix?: recorda’t
de l’abscissa (horitzontal) i la coordenada (vertical).
d)
Cronologia: quin període comprèn?
2.
Descripció i anàlisi
a)
Especificar quina és la tendència
general que mostra el gràfic.
b)
Observar si el gràfic és complet o no,
si hi manquen dades o si la cronologia presenta salts, i veure les
oscil·lacions que es produeixen al llarg dels anys i indicar quins
són els punts màxims i els mínims.
c)
Explicar les dades més representatives
i establir les fases cronològiques diferents que presenta.
3.
Interpretació de les dades
a)
Context històric del gràfic.
b)
Relació entre els moviments estadístics
i els factors que els provoquen, indicant-ne les causes i les
conseqüències i integrant-los en el moment històric al qual
pertanyen.
c)
Aquesta és la part més important del
comentari, ja que és on haurem de demostrar quins són els
coneixements dels quals disposem en relació al tema del gràfic.
4.
Conclusions
Valoració
de la imatge com a font de coneixement històric d'un temps
determinat.
COMENTARI
D’UN MAPA HISTÒRIC
Es
tracta de fer una
mirada que
permeti extreure tota la informació possible i relacionar-la, amb el
seu context
històric.
1.
Feina prèvia al comentari
Visualitzar
atentament el mapa i comprovar
si té títol i de quines llegendes i símbols s'acompanya. Assegurar
que s'entén tota
la informació que aporta i
poder realitzar
una composició del tema al qual fa referència amb
els coneixements propis.
Identificra
el tema històric general a que fa referència el document (exemple:
la Segona República) i quina és la informació precisa que aporta
(Exemple: resultats de les eleccions municipals d'abril de 1931).
Recordar
que el comentari no ha de ser una simple lectura i transcripció dels
elements que apareixen al mapa. Igualment no s'ha de caure en una
pura composició teòrica del tema al que va lligada la informació
del document en qüestió. Ordena la informació seguint un guió
(com
el de l’exemple següent) per
assegurar una resposta coherent i equilibrada.
-
Assenyala el tipus de mapa.
-
Identifica el tema del mapa i estableix la data o època.
-
Estableix l'espai geogràfic i els diferents territoris implicats.
-
Explica la llegenda i els símbols del mapa per tal de saber el tipus d'informació que ens dóna.
2.
Presentació i identificació el
mapa
3.
Descripció i anàlisi del mapa
a)
Descriu, amb detall, la situació
que ens mostra el mapa, tot comentant els elements diversos que hi
apareixen.
b)
Explica el context històric del mapa,
és a dir, relaciona la informació que ens dóna amb els
coneixements històrics que tenim del tema.
4.
Conclusions.
a)
Constata la importància
històrica dels fenòmens representats i exposa les causes que els
han motivat.
b)
Valora
les conseqüències a llarg termini que es derivaran dels fets
representats al mapa.
COM
ANALITZAR UNA FOTOGRAFIA HISTÒRICA
La
fotografia és
un document que
mostra
l'instant
d'un esdeveniment concret o d'una realitat social determinada. Podem
dir que la
fotografia és una «mena» d'acta notarial que intenta deixar
constància d'un fet o transmetre una visió determinada de la
realitat.
Per
comentar-la cal seguir unes
pautes:
1.
Presentació
i descripció
- Quin tema representa cada fotografia? Descriu les escenes.
-
Cronologia. Quan es va fer la foto? A quin moment històric correspon?
-
Localització. On es localitza? Descriu el paisatge.
2.
Anàlisi
i context històric
- Plans. Quants n'hi ha? Què representa cadascun?
-
Personatges. Quins personatges hi surten? Com estan col∙locats? Tots tenen la mateixa importància? Per què?
-
La intenció. Quina creus que era la intenció de l'autor?
-
Vol remarcar una idea determinada o mostrar algun element de denuncia social? Raona i argumenta la resposta.
-
El marc històric. Quins elements característics pots destacar? Quin símbol s'hi veu? Què representa?
3.
Interpretació
i valoració
Cerca
conceptes històrics representatius vinculats a la fotografia. Raona
per què els has triat.
COMENTARI
D’UN VÍDEO HISTÒRIC
Es
tracta de fer un visionat que ens permeti extreure tota la informació
possible i relacionar la amb el context històric al que
fa
referència.
Per
fer-ho cal seguir unes pautes:
1.
Presentació
a)
Tipus:
establir el tipus de document de què es tracta (documental,
reportatge, pel·lícula...)
b)
Tema:
De què tracta? Quina és la idea principal?
c)
Autor:
Establiment de l’autoria (quan
es pugui).
d)
Context
històric: Explica el context històric a que fa referència el
reportatge.
2.
Síntesi i anàlisi
a)
Quins
fets evoca?
b)
Amb
quins argument ho fa?
c)
Què
és el que es determina en el vídeo?
3.
Valoració i conclusió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada